Boris Cyrulnik - Comment construire des centres éducatifs résilients pour favoriser l’apprentissage?

Debats d'Educació (http://www.debats.cat) avec Boris Cyrulnik, neurologue, psychiatre et psychanalyste, connu comme un des fondateurs de l’éthologie humaine. Boris Cyrulnik, à l’origine du concept de résilience, a longuement étudié les traumatismes de l’enfance et les facteurs qui poussent les individus à développer des processus de résilience après un traumatisme. L’affection, l’accompagnement ou la créativité sont envisagés par Boris Cyrulnik comme des voies vers la résilience.

Organisé par Universitat Oberta de Catalunya et Fundació Jaume Bofill, avec la collaboration: GEDISA (http://www.gedisa.com) et l'Institut français (http://www.institutfrancais.es/barcelona).
http://www.debats.cat, #debatseducacio
------------------
Entrevistes

(en català):
http://www.ara.cat/suplements/diumenge/Boris-Cyrulnik-carles-capdevila-evolucio-despres-catastrofe-optimista_0_1535246476.html

(en castellano): http://www.lavanguardia.com/vida/20160220/302294582980/boris-cyrulnik-teoria-resilencia.html

Més continguts a: http://debats.cat/ca/debats/com-construir-centres-educatius-resilients-afavorir-laprenentatge-de-tot-lalumnat

------------
Breu resum sobre l'importancia de l'escola (en català):
(...) quan observem unes diferències de comportament tan sorprenents, parlem amb els nens i ens diuen "l'escola és l'únic lloc on em parlen amb amabilitat". És l'únic lloc on aprenc coses interessants. Estic content d'anar a l'escola.

Està molt bé protegir la parella parental, està molt bé... Un infant trist, un infant desocialitzat serà infeliç i farà infeliç la seva família, i això li costarà molt car a l'Estat.

Un nen protegit serà feliç a l'escola, aprendrà un ofici i serà feliç per bé que tindrà una part d'infelicitat a la vida com tothom, però resistirà millor i serà capaç de recomençar millor després de la desgràcia.

Fins i tot quan se'ls acompanya bé i reprenen un bon desenvolupament, n'obliden mai el que els ha passat. Però no se sotmeten a la ferida: saben que poden fer coses, poden explicar-ho, poden escriure, poden ser artistes, poden formar part d'una associació...

Ja no són passius. Poden comprometre's a participar en un procés de resiliència. L'escola pensa que és massa instructiva, quan de fet és molt més educativa sempre que deixem que l'art, la pintura, el teatre i l'esport entrin a l'escola com a matèries educatives.

Quan vaig estar a Hèlsinki a menys de 25º sota zero, entre les assignatures hi havia cuina. Entre l'art hi havia cursos de cuina a l'escola i els nois feien coses extraordinàries.

Els nois i les noies cuinaven i feien concursos de cuina i després de fer el cursos es convidaven els uns als altres. Paraven taula. Era molt agradable, i era molt bo. Parlem de xavals d'entre tretze i catorze anys.

L'escola tenia una funció educativa. He acompanyat la Sandra a les faveles de dos-cents mil habitants. Abans els governs hi enviaven la policia i l'exèrcit a posar pau. L'orgull dels nois, més que de les noies, feia que es barallessin i s'enfrontessin a la policia. Has vist que valent que sóc? Has vist el que he fet?

L'orgull feia que lluitessin. Ara han canviat de política. Hi envien futbolistes, músics i ballarins. Coneixeu algun nen que es pugui resistir a un futbolista? Jo, no.

Hi anaven els futbolistes i tots els nens se'ls acostaven.
Coneixeu alguna nena que es pugui resistir a un guitarrista?
Jo no en conec cap (...).

Видео Boris Cyrulnik - Comment construire des centres éducatifs résilients pour favoriser l’apprentissage? канала Fundació Bofill