ABEL MONTAGUT 'Poemo d'Utnoa' Veu de l'autor

https://www.tornaveupoetic.cat/
Aquesta és una divulgació amb finalitats únicament culturals i no es pretén cap infracció dels drets d'autor.

Kvara kanto (v. 1-12)

Unu rondiron plenan la luno vele navigis
kaj iompostiome la ĉarpentado progresis.
La ŝipo profiliĝis kaj ripoj kornis aeren
dum ili laboradis senĉese, fide, tenace.
Kiel formikoj nigraj sub varma suno somera
pezajn hordeajn grajnojn al sia nesto trenadas,
neniom ripozante ĝis sunsubira krepusko
kaj je l’ aŭroro nova al longa tasko reiras,
ĝis fine human hejmon plugilo sulke detruas,
de viro, kiu ŝvitas super kamparoj ebenaj,
tiel klopodis silve la tribanaro de Dilmun
kun daŭra persistemo kaj kun obstina kuraĝo.
Cant IV (v. 1-12)


Va navegar un tomb sencer la lluna a través de la volta
i a poc a poc el fustam anava creixent i alzinant-se.
Ja es perfilava el vaixell i es dreçaven ingents les costelles,
mentre amb constància tenaç tots ells confiats treballaven.
Com sota el sol ardent de l'estiu arrosseguen grans d'ordi
unes formigues al cau, tot feixucs, enmig de les herbes
i a trenc d'alba de nou a la llarga tasca retornen
fins que els destrueix la llar el solc de la rella
d'un camperol suós que llaura damunt de la plana,
igualment s'esforçaven al bosc els homes de Dílmun
amb persistència fidel i amb un coratge invencible.

Text: ABEL MONTAGUT
Del llibre: POEMA D’UTNOA
Edició: Viena, Pro Esperanto, 1993

Видео ABEL MONTAGUT 'Poemo d'Utnoa' Veu de l'autor канала tornaveu poètic